Ficus carica L.
Família : MORACEAE
Gènere : Ficus
Nom comú català : Figuera.Nom comú castellà : Higuera.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Agost. Setembre.
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Estatus : Introduïda.
Origen : Est de la zona mediterrània fins l´Oest d´Àsia
Època floració : Maig-octubre
Característiques : La figuera és un arbre que viu naturalitzat a les escletxes de penya-segats i als peus de penyals, però és més coneguda com a planta de conreu del que s'aprofiten el seus fruits, les figues. És un arbre caducifoli d'hivern i quan queda despullat mostra les seves branques tortuoses. Tota la planta desprèn un làtex blanc si li fem una ferida, aquest làtex és irritant. Les fulles són lobulades i de contorn palmat.
Observacions : Quan es rompen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Com fer les figues seques:
Des de ben antic s´ha usat el mètode d´assecament i descens d´activitat d´aigua a un aliment per a conservar-lo. Normalment s´ha aplicat a productes d´una importància sustancial per a la població o en combinació amb altres tècniques. Així la importàcia del gran valor nutritiu de les figues pareix esser un factor important a l´hora de voler conservar-les.Pareix esser, segons ens diu la bibliografia consultada, que aquesta pràctica d´assecar les figues començà als països de la Mediterrània oriental, des d'on es van difondre a la resta d´indrets. Abans d´assecar diferenciarem tres castes de figues segons el seu estat sanitari i de maduració: Les més grosses i sanes o figues coqueres, les més madures o figues pansides i les secallones,corcades o escaldes pel sol.
Les més grosses es posen en el canyís de forma que en esser seques quedin en una forma més o manco triangular i amb el peduncle essent un caire del triangle; les sanes de tamany més normalet es posen al canyís amb el peduncle cap amunt i al cap de dos dies s´esclafen i se'ls hi dóna la volta perquè quedin amb l´ull cap amunt. La resta de figues que són secallones o rompudes,... es posen a part i serviran per fer menjar als animals.(Els porcs en fan una vega).
És convenient que estiguin en els canyissos el major nombre d´hores possible i que no se banyin amb les plujes ni les toqui la serena del vespre, per lo que s´han d´entrar en començar a fer fosca.
Si les plujes han vingut massa aviat se les ha d´acabar d'assecar en el forn. Es sol fer uns 15 min, amb la mateixa calentor que per fer pa.
Si les figues han passat pel forn ja estan esterilitzades i si no, es posen en un padaç fermat un parell de figues i es posa a bullir aigua, llaurer(fulles), llavor d´anís, troços de fonoll i una pell de poma; en bullir se fica el bolic de figues que atura el bull i es treu el bolic fins que l´aigua torna a bullir i es repeteix l´operació unes tres o més vegades.
Diuen que aquest procés d´esterilització s´ha de fer en la lluna vella i si és possible en la de Sant Francesc(4 d´octubre).
La conservació de les figues seques ben elaborades és sempre bona si aconseguim amb un premsatge final eliminar tot l'aire possible si no donam lloc a què hi hagi aire s´eviten fermentacions earòbiques, enfosquiments, oxidacions, ...
A vegades es fan figues anisades dins potets de vidre amb fonoll, llavors d´anís, i llorer.
Au idò, si no sabeu que heu de fer ses figues, aquesta n´és una alternativa ben tradicional.
Nota:
Es fa una fira temàtica sobre ses figues seques a Lloret de Vistalegre amb el nom de "Festa des sequer" (primer dissabte de Setembre)
Podeu veure un article aqui:
Festa des Sequer
No hay comentarios:
Publicar un comentario