domingo, 30 de diciembre de 2012

Sàlvia



Esteim davant una altre mata de fins uns 70 cm d'altura, on normalment es té plantada o es compra a una herboristeria.

Tenim diverses raons per incloure la Sàlvia a les nostres receptes, entre elles destacam:
-Beneficis Estomacals, antidiarreiques i anti vomitives.
-Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat
-Afavoreix l'eliminació de líquid en el cos
-Disminueix la quantitat de sucre en la sang.
-Útil com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com la fibromiàlgia.
-Bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares.

Informació extreta d'aquí:
Sàlvia

domingo, 23 de diciembre de 2012

Farigola

La farigola es una mata de fins a 40 cm d'alçada. Normalment no la trobareu en estat salvatge aixi que l'haureu de comprar o tenir plantada al vostre jardí o hortet.

Entre les propietats de la farigola podem destacar:
-Afavoreix la digestió,evita els espasmes gàstrics i intestinals i evita la formació de gasos.
-Es adequada per el tractament de malalties reumàtiques.
-Estimula l'apetit.
-Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació.
-Afavoreix la circulació de la sang
-Ajuda amb el colesterol


Les herbes de Sant Llorenç des Cardassar inclouen la farigola dins la seva recepta.

Informació aquí:
http://www.botanical-online.com/medicinalstimocatala.htm


domingo, 16 de diciembre de 2012

Garrova

De la darrera recepta trobada per internet recalcava l'ús de la garrova com a ingredient per fer les nostres herbes, aixi doncs, hem toca xerrar un poc sobre aquestes.






La garrova es el fruit del Garrover, un arbre que pot arribar a fer mes de 18 metres d'altura i el seu tronc medir mes de 2 metres de diàmetre  Aquest arbre d'origen àrab es pot trobar fàcilment a Mallorca, per tant no tendreu dificultat per trobar el seu fruit per posar-lo a les vostres herbes.



Podem trobar diverses raons per incloure la garrova a la nostra recepte d'herbes, moltes d'elles les trobam a les seves propietats:

-Es un aliment energètic ja que conté un 50% de sucres naturals i un 10% de proteïnes.
-Conté molta fibra soluble que ajuden a sa digestió i beneficia sa flora intestinal.
-No té gluten
-Es un potent antioxidant natural
-Exerceix una acció favorable contra inflamacions de les mucoses, reduint la irritació tant de les vies respiratòries com digestives.


Coneixeu algun benefici mes de la garrova?

domingo, 9 de diciembre de 2012

Herbes de ses Olleries




Ingredients, 2 litres d'anis dolç i 1 litre d'anis sec.

Posar-hi
-uns petals de rosa
-una fulla de llimoner
-una clovella de taronja i llimona
-un avellana
-un cacauet
-flor de camamil.la
-un grà de cafe
-anís estrellat
-unes cireres
-vainilla
-canyella
-moradauix
-espígol
-llorer
-romaní
-sálvia
-farigola
-herba lluïsa
-menta
-tarongí
-fonoll
-mata
-abatzer
-ullastre
-pi
-garrova verda
-til.la
-xipell
-donzell

lunes, 3 de diciembre de 2012

Herbes de can buc




Ingredients: posar dins una botella

-2 litres d'anis sec
-1 litre d'anis dolç
-Un brot fresc de romani
-Una clovella de llimona
-Una fulla de taronger
-Una fulla de llimoner
-Un brot de tarongina
-Un fulla de fonoll
-Un brot de pentinella
-Tres bolles de camamil.la
-Un brot de moraduix
-Un brot d'herba de Sant Ponç
-Un brot de sempreviva borda
-Un brotet de pi
-Un brotet de farigola

Deixar macerar fins a sant Francesc, filtrar i afegir una mica mes d'anis dolç.

jueves, 29 de noviembre de 2012

Herbes de Sant Llorenç des Cardassar

Recepte de un tal Pau Quina que he trobat per internet, supos que de San Llorenç des Cardassar.

Ingredients(se'n posa poc de cada a cada botella perque sinó fa gust massa fort d'herbes):



martes, 27 de noviembre de 2012

A sa recerca de sa millor recepta

Fa temps que no escric res per es blog, en gran part degut a que no hi ha hagut cap novetat aquests mesos, ni siquiera vaig fer herbes enguany!

Per al pròxim any se m'ha ocorregut el que crec es una bona idea, fer 10 receptes distintes d'herbes dolçes y fer un concurs entre elles per sebre quina es sa millor.

S'idea es que quan estiguin fetes quedar amb els amics i donar-lis a provar cadascuna de ses herbes i que les puntuin i afegueix-quin uns comentaris amb les seves impresions.

Les receptes que he pensat son:


Recepte 1: 
Olivera
Llorer
Pi
Mata
Taronjer
Llimoner
Pell d'una llimona
Pell d'una taronja

jueves, 22 de noviembre de 2012

Nova recepta, que no falti varietat!

Cercant per internet he trobat recepta distinta a les que coneixia, sobretot perque aquesta empra garroves i anous per fer les herbes, dos nous ingredients que hauré de provar.

Deix sa recepte aqui per tenirles totes a un mateix lloc




Com fer herbes dolces?

Necesitam:

miércoles, 6 de junio de 2012

Herbes Eivicenques


Hierbas Ibicencas




hierbas-ibicencas
Existe en todas las Baleares un licor característico denominado simplemente “hierbas” y de sobra conocido por todos los gastrónomos que se precien. Sin embargo, lo que ya no es tan conocido es que hace más de doscientos años que los habitantes de Ibiza y Formentera decidieron dar un paso adelante para crear un producto que ha acabado convirtiéndose en una denominación de origen con nombre propio: las Hierbas Ibicencas.

Para encontrar el origen de esta bebida alcohólica de característico color verdoso ambarino e inconfundible aroma, tenemos que remontarnos al menos doscientos años en el tiempo, hasta unas islas en las que sus habitantes combinaban con esfuerzo y paciencia distintas actividades vinculadas tanto a la agricultura como a la ganadería, sin olvidar desde luego la pesca. En un lugar que en aquel entonces estaba bastante aislado, las materias primas de las que se disponía eran básicamente las que suministraba el medio natural, y con ellas eran elaboradas tanto las comidas como las bebidas de la época. De ese modo, la reina de las bebidas espiritosas era precisamente una botella de licor de anís (relativamente fácil de obtener) en la que se maceraban distintos tipos de plantas autóctonas (principalmente, tomillo y romero, aunque también hinojo, espliego, ruda, hierbabuena, menta o salvia, y siempre sin olvidar las imprescindibles cáscaras de naranja o limón), de forma artesanal y también personal: de sobra es sabido que cada familia poseía su propia receta y elaboraba sus personales mezclas, consiguiendo así un producto que, como todo lo artesanal, dependía muy mucho de la ancestral habilidad de quien lo preparaba...

Será precisamente en el siglo XIX cuando alguno de los habitantes de Formentera comience a pensar en convertir lo que hasta el momento había sido una tradición local y sin demasiadas pretensiones en una verdadera industria capaz de competir en el mercado, y con esa intención viajará frecuentemente hasta Barcelona para abastecerse de elementos que le permitan iniciar una producción de licor a gran escala. Y tanto es así que a finales de ese mismo siglo serán varias ya las familias de ambas islas las que habrán recopilado y pulido las diferentes recetas hasta convertirlas en lo que con el tiempo pasarían a denominarse Hierbas Ibicencas (como por ejemplo y sin ir más lejos, la familia Marí Mayans, propietaria de una marca, precisamente “Hierbas Ibicencas”, cuyo inconfundible nombre es en sí mismo la esencia del producto).




Porque dicho proyecto será todo un éxito, y serán muchos los visitantes de las islas que a lo largo de todo el siglo XX elogiarán las cualidades de esta singular bebida (algunos de ellos tan ilustres como el mismo Vicente Blasco Ibáñez, en cuyo libro de 1909 “Los Muertos Mandan” narra la antigua costumbre ibicenca de beber un licor aromático elaborado con plantas de la isla), pero tendrá que pasar todavía mucho tiempo hasta que sus peculiaridades sean oficialmente reconocidas: será ya en 1997 cuando se apruebe la Denominación Geográfica Hierbas Ibicencas, otorgándole así de forma definitiva una validez que hacía ya mucho que era bien conocida por los gastrónomos.

Y es que, con su aproximadamente 26 por ciento de alcohol, y una proporción que suele estar en los 160 gramos de azúcar por litro, las Hierbas Ibicencas son un licor fuerte pero también digestivo, y que es ponderado por sus abundantes admiradores como uno de los incuestionables placeres del final de una buena mesa (y sin olvidar que también hay gente que lo consume como aperitivo). Sea como fuere, y siempre que seamos aficionados a las bebidas alcohólicas, el sabor de unas buenas Hierbas Ibicencas nos parecerá del todo inconfundible, por no decir inolvidable.

“La reina de las bebidas espiritosas
era precisamente una botella de
licor de anís en la que se
maceraban distintos tipos
de plantas autóctonas,
principalmente, tomillo y romero.”

“El mismo Vicente Blasco Ibáñez, en cuyo libro de 1909 “Los Muertos Mandan” narra la antigua costumbre ibicenca de beber un licor aromático elaborado con plantas de la isla.”
 Noticia original:

miércoles, 25 de enero de 2012

Embotellant Herbes del 2011

Ha arribat l'hora d'embotellar el nostre estimat liquid verdós, despres d'amarar durant mig any dins la garrafa i tenguent per davant totes les festes de nadal ens decidirem per omplir 6 botelles de cada per amenitzar les festes.


Ja tenim preparades i netes una bona colecció de botelles gracies al propietari d'un bar d'Algaida que ens guarda les botelles d'Orujo que buida. Pareix increible, pero buida 2 o 3 botelles per setmana!