Fins ara hem estat recopilant informació que hem pogut trobar per internet, millor tenir-ho tot a un mateix lloc no? Però ja es hora d'aportar un poc de la nostra part, per això contarem com ferem el nostre licor i aixi la gent podrà veure que ha de fer i potser s'acabi animant a fer les seves propies herbes a casa.
El primer es anar a comprar el licor, nosaltres varem anar a la fàbrica de Tunel que esta devora el "Bon Sosec" (Mallorca), podeu trobar mes informació a sa seva pàgina web:
http://www.tunel.com/
Noltros comprar garrafes de 3l, l'anis dolç val uns 17€ i l'anis sec (o casalla) uns 21€
Depenguent dels gustos de cada un es faràn mes dolces o mes seques, noltros en ferem 15l tot amb anis dolç i 15l mesclant 9l dolç amb 6l de sec.
Una vegada comprat l'anis hem de triar les herbes que volem posar, això depen dels gustos de cada un tambe, però moltes vegades no es sap ben be que aporta cada herba ni com afecta al gust, jo tampoc o se però esper anar-ho descobrint i compartint l'experiencia aqui. Cal anar fent proves fins a trobar la combinació que mes ens agradi, cosa gens fàcil degut a que hem d'esperar un temps per tastar-les.
La recepte que hem provat enguany consta de:
jueves, 11 de agosto de 2011
miércoles, 10 de agosto de 2011
Menta
Mentha
Herba que haurem de sembrar o comprar.
Entre les seves propietats destacam:
Herba que haurem de sembrar o comprar.
Entre les seves propietats destacam:
-Té beneficis digestius
-Ajuda a prevenir les catarates als ulls.
-Ajuda a augmentar la sudoració i a baixar la febre
-És un tranquil·litzant
-Ajuda amb "l'halitosis" (el mal alé)
-És un afrodisíac
Ja se que és afrodisíac, però no per això vos heu d'omplir sa botella de menta!
Alfabagera
Ocymum basilicum L.
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)
Gènere : Ocymum
Nom comú català : Alfàbega. Alfabeguera. Alfalga. Aufàbrega. Enfalga. Herba del mal prenyat.Nom comú castellà : Albahaca.
Distribució general (Fitogeografia) : Asia
Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Planta cultivada i ornamental.
Usos i propietats : Aromàtica. Medicinal. Perfumeria.
Característiques : Herba de fins 60 cm d’alçada de fulles oposades, ovades i de marge sencer o una mica serrat. Les flors són de color blanc o rosat tenen el llavi superior dividit en quatre lòbuls i els estams que sobresurten visiblement de la corol·la. El calze és pubescent. L’olor de les fulles la fa una planta inconfusible.
Nota:
Nosaltres emprarem Alfabagera, pero tenim una foto bastant diferent a aquesta, desconec si es una altre varietat o no:
Entre les seves propietats destacam:
-Afavoreix la digestió
-Fa entrar gana, augmenta sa fam.
-Augmenta la producció de llet en el cas de dones lactants.
-Ajuda a evitar vomits
-Ajuda amb els nirvis i evita que afectin a l'estomac.
-Ajuda a combatre el mal d'altura
Nisprer
Arbre bastant comú a Mallorca, fàcilment podeu coneixer d'algú que tengui algun nisprer sembrat on podeu agafar les fulles que vos facin falta.
Desconec les propietats de la fulla del nisprer, el màxim que he pogut trobar son les del seu fruit.
Les propietats del seu fruit son:
-Ajuda a eliminar toxines del nostre cos
-Ajuda amb els dolors menstruals i la irritabilitat
-Protegeix la pell i ajuda a mantenir-la sana.
-Ens protegeix de tòxics i combat l'envelliment.
Nota:
Nomes s'empra la fulla, el fruit no es necessari.
Desconec les propietats de la fulla del nisprer, el màxim que he pogut trobar son les del seu fruit.
Les propietats del seu fruit son:
-Ajuda a eliminar toxines del nostre cos
-Ajuda amb els dolors menstruals i la irritabilitat
-Protegeix la pell i ajuda a mantenir-la sana.
-Ens protegeix de tòxics i combat l'envelliment.
Nota:
Nomes s'empra la fulla, el fruit no es necessari.
Olivera
S'olivera s'empra per donar gust a les nostres herbes, podeu trobar aquest arbre per molts llocs de Mallorca.
Entre les seves propietats ens pot interessar:
-Disminueix la pressió sanguinea
-Augmenta la producció d'orina, per tant ajuda a eliminar tòxics del cos.
-Ajuda a combatre la febre.
-Té un efecte laxant
-Ajuda a combatre el colesterol.
Informació extreta d'aquí:
Olivera
martes, 9 de agosto de 2011
Com fer el nostre licor (blog "Amb 'P' de Portula")
Una altre manera de fer les herbes, aquesta vegada desde el punt de vista del blog "Amb 'P' de Portula", podeu visitar-lo aqui: Amb 'P' de Portula
RA - HERBES DOLCES DE MAIG

Com fer el nostre licor (Revista Ca'n Picafort 2000)
No es questió de copiar, nomes es per por de perdre aquesta meravellossa publicació, tot lo que segueix aqui es extret d'aquest enllaç:
Recepte herbes dolçes (revista "Ca'n Picafort" any 2000)
*RECEPTA PER FER HERBES*
********************Per Pere Mas i Roig******************
Recepte herbes dolçes (revista "Ca'n Picafort" any 2000)
*RECEPTA PER FER HERBES*
********************Per Pere Mas i Roig******************
1*HERBES SEQUES : TOT CASSALLA.
2*HERBES MESCLADES (MITGES) : 1/2 CASSALLA i 1/2 D'ANÍS DOLÇ.
3*HERBES DOLCES :; TOT ANÍS DOLÇ.
***********************************************************************************
S´han de posar les quantitats en relació a l´ingredient en més quantitat. A més
cuantitat d´herbes(de cada una d´elles) hi hagi, menys temps s´hauran de guardar
en maceració. Normalment es tasten cada dia a partir del cinquè o sisè dia
d´haver-les deixades en repòs, pero havent-les agitat o remanat cada dia un pic o
dos, per facilitar-ne l´extracció. En estar al gust se separen de l´extracte
(les herbes) i es posen en un recipient de vidre ben tapat.
2*HERBES MESCLADES (MITGES) : 1/2 CASSALLA i 1/2 D'ANÍS DOLÇ.
3*HERBES DOLCES :; TOT ANÍS DOLÇ.
***********************************************************************************
S´han de posar les quantitats en relació a l´ingredient en més quantitat. A més
cuantitat d´herbes(de cada una d´elles) hi hagi, menys temps s´hauran de guardar
en maceració. Normalment es tasten cada dia a partir del cinquè o sisè dia
d´haver-les deixades en repòs, pero havent-les agitat o remanat cada dia un pic o
dos, per facilitar-ne l´extracció. En estar al gust se separen de l´extracte
(les herbes) i es posen en un recipient de vidre ben tapat.
Canyella
Cinnamomum verum
El canyeller o arbre de la canyella (Cinnamomum verum). És un arbust de la família de les Lauràcies, natiu del sud-est Asiàtic especialment Sri Lanka (l'antic Ceilà), però també es cultiva en altres zones tropicals com són el sud-oest de l'Índia, Madagascar, illes Seychelles i en regions tropicals d'Amèrica del Sud. És l'arbust del qual s'obté, de la seva escorça interior (sense súber ni el parènquima subjacent), la canyella. La canyella és coneguda especialment com a espècie culinària i té un color groc-marronós i una olor característics.

Per al nostre licor emprarem la Canyella, que podem trobar amb aquesta forma:
El canyeller o arbre de la canyella (Cinnamomum verum). És un arbust de la família de les Lauràcies, natiu del sud-est Asiàtic especialment Sri Lanka (l'antic Ceilà), però també es cultiva en altres zones tropicals com són el sud-oest de l'Índia, Madagascar, illes Seychelles i en regions tropicals d'Amèrica del Sud. És l'arbust del qual s'obté, de la seva escorça interior (sense súber ni el parènquima subjacent), la canyella. La canyella és coneguda especialment com a espècie culinària i té un color groc-marronós i una olor característics.
Per al nostre licor emprarem la Canyella, que podem trobar amb aquesta forma:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)